L'IDEA DE CERDÀ:
COM SERIA EL PROJETE IDEAT PER CERDÀ?
L’espai entre els vehicles i el vianant al carrer també es
reparteix a parts iguals: voreres de 5m i calçada de 10m. Per facilitar el
moviment i la circulació a les cruïlles introdueix els xamfrans, de manera que
les illes de cases passen de ser quadrades a octogonals. Els edificis son
pensats com a vivendes plurifamiliars de quatre pisos d’alçada màxima, aixecats
a nomes dos dels costats de cada illa i amb espais enjardinats entre ells. Per
fer realitat d’igualitarisme entre les diferents zones, proposa la divisió de
la ciutat en agrupacions de barris (5 x 5 illes), districtes (10 x 10 illes) i
sectors (20 x 20 illes) de manera que cada una d’aquestes àrees tinguin els
mateixos serveis i equipaments (jardins, escoles, mercats...) independentment
de la seva localització.
VA SER BONA IDEA?
El projecte de Cerdà no va ser ben acollit per les
autoritats municipals ni pels propietaris dels terrenys on s’hi havia de
construir. L’Ajuntament havia convocat el mateix 1859 un concurs de Projectes
per l’Eixample que va guanyar l’arquitecte Antoni Rovira i Trias, amb una
proposta ben diferent de la de Cerdà. Aquest plantejava una ciutat
monumentalista, amb carrers de 12 m d’amplada màxima que convergien cap a
l’inici de les Rambles i pensada per ser habitada només per les classes
benestants.
El mateix Cerdà, al 1863 revisa el seu pla i incorpora
variacions com la construcció en tres o quatre dels costats de les illes i l’
integració del ferrocarril dins la xarxa urbana, fent-lo passar de manera
semisoterrada per carrers de doble amplada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario